No s'hi valen excuses

La festa de l’Ascensió ens fa adonar que no podem perdre mai el nord de la nostra vida, i que moltes coses estan per fer i per construir, i que nosaltres hi tenim una important responsabilitat. No s’hi valen excuses. No podem dir que tot el que cal fer ho han de fer els altres, els qui tenen més autoritat i poder. Podem i hem de prendre compromisos i decisions que estan al nostre abast. Podem modificar en gran manera moltes de les injustícies i desigualtats que hi ha al nostre voltant. No ens en podem inhibir. També alguns deixebles posaven excuses, com hem escoltat del llibre dels fets: “Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?” La resposta de Jesús no es fa esperar: “Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força  que us farà testimonis meus”. És a dir, poseu-vos a treballar, lluitant contra el mal. “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova.” Apropeu-vos als altres, cureu les ferides de tota mena, doneu esperança, denuncieu la hipocresia, convideu al canvi interior i al canvi social. Enfronteu les dificultats. Sigueu fidels a les pròpies conviccions, encara que això comporti malentesos i rebuig.

De l'homilia de Josep M. Fisa per a MD 2012 (7)

Estimar, l'únic criteri dels cristians

La persona humana conseqüentment és fruit de l’amor de Déu. Ho és des de la seva creació, i encara més ho és quan pel camí de la salvació Déu amorosament la cerca per a crear-la de nou. Ens ha estimat tant, “que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats”. Així arribem a saber que la persona humana també és amor! No serà allò que ha de ser fins que ella també estimi. Contemplant Déu hem arribat a conèixer què és la persona humana i què ha de fer en la seva vida per trobar la felicitat d’arribar a ser el que ha de ser, i així trobar repòs.

Quan la persona humana estima, no fa res més que respondre a l’amor de Déu que ha estat el primer en tot. Com ens equivoquem quan ens volem posar nosaltres i el nostre pobre amor en primer terme! Prenem un protagonisme errat que sovint ens mena a camins d’esgotament i d’insatisfacció a base d’activismes sens fre. La contemplació de l’amor de Déu, el coneixement de com ens ha estimat, ens retorna la pau. El temps pasqual, immersos en la celebració de l’obra amorosa de la salvació, ens ha de fer créixer en la nostra consciència de ser persones estimades infinitament per Déu.

Fragment de l'homilia de Josep M. Fisa per a MD 2012 (7)

25 anys de l'ISLB (nota de premsa)

El divendres dia 11 de maig, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha tingut lloc l’acte commemoratiu dels 25 anys de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), sota la presidència del Gran Canciller de la Facultat de Teologia de Catalunya i President del mateix Institut, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Després de la pregària de Tèrcia i una breu presentació del Dr. Jaume González Padrós, actual director del ISLB, hi ha hagut diverses ponències. El Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, fundador del ISLB l’any 1986 i primer director, Dr. Pere Tena Garriga, ha començat amb una descripció històrica dels primers passos del ISLB. El responsable del Departament de Litúrgia del Consell Episcopal Latinoamericà (CELAM) i Arquebisbe Metropolità de Puebla (Mèxic), Dr. Víctor Sánchez Espinosa, ha valorat molt positivament la influència del ISLB en tants preveres i religiosos de terres llatinoamericanes que han passat per les seves aules en els darrers anys. Així mateix, s’ha compromès també a continuar promovent la matriculació en els propers anys de nous estudiants de Llatinoamèrica al ISLB. Després de la interpretació musical de la Capella Sacra de la Facultat, el Prefecte de la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Cardenal Antonio Cañizares Llovera, ha destacat la important aportació del ISLB en la promoció litúrgica en sintonia amb el pensament litúrgic del Papa Benet XVI. Finalment, el Cardenal Martínez Sistach ha clausurat l’acte de commemoració agraint a tots els que han dirigit el ISLB en aquests 25 anys, destacant la dimensió supradiocesana i supracontinental de l’Institut Superior de Litúrgia, que està vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha donat les gràcies pel passat i el present, i referint-se al lema contingut en el logotip del ISLB, ha convidat a projectar el futur de l’Institut en actitud de docibiles Dei (Jn 6, 45)

Este viernes 11 de mayo se ha celebrado en el Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona el acto conmemorativo de los 25 años del Institut Superior de Liturgia de Barcelona (ISLB) bajo la presidencia del Gran Canciller de la Facultat de Teologia de Catalunya y Presidente del Instituto, el Cardenal Arzobispo de Barcelona, Lluís Martinez Sistach. Después de la oración de Tercia y una breve presentación del Dr. Jaume González Padrós, actual director del ISLB, ha habido varias intervenciones. El Obispo auxiliar emérito de Barcelona, fundador y primer director del ISLB en 1986, el Dr. Pere Tena Garriga, ha hecho una reseña histórica de los primeros pasos del ISLB. El responsable del Departamento de Liturgia del Consejo Episcopal Latinoamericano (CELAM) y Arzobispo Metropolitano de Puebla (México), el Dr. Víctor Sánchez Espinosa, ha valorado muy positivamente la influencia del ISLB en tantos sacerdotes y religiosos de América Latina que han pasado por sus aulas en los últimos años. También se ha comprometido a seguir promoviendo en los próximos años la matriculación de nuevos estudiantes en el ISLB. Tras la interpretación musical de la Capella Sacra de la Facultat, el Prefecto de la Congregación del Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos, el Cardenal Antonio Cañizares Llovera, ha destacado la importante contribución del ISLB para la promoción litúrgica en sintonía con el pensamiento litúrgico del Papa Benedicto XVI. Finalmente, el Cardenal Martínez Sistach ha clausurado los actos de conmemoración, dando las gracias a todos los que han dirigido el ISLB en estos 25 años, destacando las dimensión supradiocesana y supracontinental del Instituto Superior de Liturgia, adscrito a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha dado gracias por el pasado y el presente, y tomando como referencia el lema contenido en el logotipo del ISLB, ha invitado a proyectar el futuro  del Instituto en actitud de docibiles Dei (Jn 6, 45).

Amor de fets i de veritat

Ho diu la primera carta de sant Joan en la segona lectura. Sembla ben bé un comentari al fragment de l’evangeli. El fruit és amor de fets i de veritat, i no només de frases i de paraules. També explicita la pregària: “podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat”. I deixa clar que quan ens estimem els uns als altres, “ell està en nosaltres i nosaltres en ell.”

En la lectura dels Fets dels Apòstols sentim com Saule, ja convertit, s’ha de guanyar la confiança dels apòstols i dels creients de Jerusalem dubtosos de la seva conversió. Té a favor seu que ha predicat ja amb valentia el nom del Senyor i ho continua fent, cosa per la qual el fan marxar a Tars abans de començar els seus viatges apostòlics.

La petita descripció que ens fa de l’Església ens hauria de recordar el que contínuament es produeix en nosaltres avui: “s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.”

Fragment de les Orientacions de Joan Torra a MD 2012 (7)

Felip, de Betsaida

Il·lustració de Mercè Gallifa

L’apòstol Felip era de Betsaida, el poble d’on també procedien dos apòstols més, Pere i Andreu. Betsaida era un poble del nord del llac de Tiberíades, molt a la frontera, i on per tant el que ara anomenem mestissatge de cultures era el pa de cada dia. Només cal fixar-se en una dada: Pere i Andreu, dos germans, porten l’un un nom clarament grec, Andreu, i l’altre un nom clarament hebreu, Simó, que Jesús va canviar per Pere.

Felip devia parlar arameu, que era la llengua comuna dels israelites, i també grec, pel contacte amb la molta gent que el parlava en aquella zona; i també devia conèixer, naturalment, l’hebreu que es feia servir en el culte de la sinagoga. Segurament, tot i ser de Betsaida, s’havia traslladat a Cafarnaüm, on Jesús va començar a cridar gent per a la seva missió. El que no se’ns diu, però, a diferència dels seus dos convilatans Pere i Andreu, és quina era la seva professió. Però donat l’ambient en què es movia, no seria gens estrany que ell també fos pescador.

(del llibre Sant Felip, apòstol, i sant Felip, diaca, de Josep Lligadas  (col·lecció Sants i Santes, 169)

dimecres, 2 de maig 2012

St. Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) Blanc
Missa de la memòria, oracions pròpies, lectures de fèria, prefaci de Pasqua o del sant.
1L Fets 12,24—13,5; Salm 66,2-3.5.6 i 8.
E Jo 12,44-50.
Litúrgia de les Hores: a l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres: els salms i les antífones són de la fèria; els himnes, l’invitatori, la lectura breu, el responsori i les ant. als càntics de Zacaries i de Maria poden ser de la fèria o bé del comú de pastors: per bisbes, o de doctors de l’Església (en temps de Pasqua); a l’Ofici de lectura, la lectura segona i el seu responsori són del propi; a l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres, l’oració és del propi; l’Hora menor i Completes són de fèria. Setmana IV.

PREGÀRIA PELS JOVES QUE ESTAN EN SITUACIÓ PRECÀRIA

Dibuix de Mercè Gallifa

Pare,
molts joves, molts nois i noies,
tenen el futur malparat.
N’hi ha que els estudis no els van bé
i acaben deixant-los.
N’hi ha que busquen feina i no en troben,
o troben feines amb contractes i sous miserables.
N’hi ha que estan molt malament amb la família.
N’hi ha que estan desenganyats de tot
i passen de tot.
Hi ha parelles que voldrien casar-se
i no poden perquè no tenen cap seguretat econòmica.
Pare, vetlla per ells.
Pare, ajuda’m a ser actiu i proper
de cara a tots aquests joves.
Pare, ajuda’m a lluitar
perquè la nostra societat funcioni de manera
que tots aquests joves no quedin exclosos.

Pregàries per a joves, col·lecció Celebrar, 47

Pregària del vespre

Jesús, ara que el dia s’acaba
i ja s’acosta la nit,
et dono gràcies per les alegries que he tingut avui
i voldria demanar-te perdó
per les vegades que he fet algun mal als altres.
Vetlla per mi aquesta nit,
vetlla per tots els de casa,
i ensenya’ns a estimar-te més.

 Pregàries per mirar endavant. Col·lecció Celebrar 45

23 d'abril 2012, dilluns, Sant Jordi

Dibuix: Mercè Gallifa

Sant Jordi, et volem recordar com et recorda l'antiga tradició.

Tu vas deixar els èxits militars i vas donar als pobres tot el que tenies.

Tu vas deixar els déus poderosos de l'Imperi per seguir el Messies crucificat.

Tu vas deixar la seguretat del teu llinatge per unir-te a la comunitat feble dels cristians.

Tu vas donar la vida per amor a l'Evangeli.

Sant Jordi, màrtir, company de Jesús, home fidel.

Ens agrada recordar-te enmig de la llum de la primavera i de l'esclat de la Pasqua; ens agrada recordar-te ple de força combatent tot allò que és dolor i esclavatge.

Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya.

Ajuda'ns a enamorar-nos de l'Evangeli, ajuda'ns a viure aquesta fe que tu tan fondament vivies, ajuda'ns a fer que, en aquest país que tant estimem, tothom pugui sentir la felicitat de la primavera.

Joan Llopis: Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya. Sants i Santes, 5

Missa de la solemnitat, Glòria, Credo, prefaci del sant.
1L Ap 12,10-12a; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9.
2L 1Jo 5,1-5.
E Jo 15,1-8.
Litúrgia de les Hores: de la solemnitat (en temps de Pasqua). Completes II de diumenge.

«Canvi climàtic» a les nostres esglésies

Capella del santuari de Puiggraciós

Fa temps que ho veiem. Sovint les celebracions dels sagraments, especialment els baptismes, les primeres comunions i els casaments, es veuen assetjades per un ambient que lluny d’afavorir un clima de pregària, més bé distreu i dispersa. ¿No creieu que convé posar aquells mitjans adients perquè els qui demanen un sagrament, que és una trobada amb Crist en el cor de la comunitat cristiana, trobin l’ambient favorable que els ajudi a descobrir allò que pot fer més autèntica aquesta trobada? Més creativitat!

De fet, examinem-ho! ¿Què troben a les nostres esglésies, santuaris i capelles els qui pel motiu que sigui hi entren? Ben segur que són molts els qui en un moment o altre de la seva vida han rebut alguna «iniciació». Tant si és així com si es tracta de persones que no han trepitjat mai una església, serà necessari pensar que el nostre deure és oferir-los un espai que els predisposi a trobar-se amb Déu i amb la comunitat creient. D’altra part, tenen el dret que sigui així. Per això, ens hem de demanar non sols què troben, sinó què oferim. ¿No és aquest un dels «deures» de la «nova evangelització», quan aquesta pren moltes i variades formes segons els destinataris que poden rebre l’anunci evangèlic i es deixin contagiar per ell? Serà també un «deure» nostre no deixar sol a ningú i demanar-nos quina «iniciació cristiana» oferim a cada edat i situació en la vida.

Els espais dedicats al culte i a les celebracions litúrgiques de la comunitat cristiana tenen un sentit peculiar i han de ser per ells mateixos un reclam de transcendència i d’interiorització. En una ocasió vaig sentir aquest testimoni d’una persona que havia quedat «tocada» –em va dir– per Déu: «He entrat a aquesta església totalment decebut de la vida, però el silenci m’ha guanyat, ha estat més fort que no pas jo!». Era impressionant sentir com contava la seva transformació interior i la descoberta de la presència de Déu en la seva vida, que va veure refeta. Més fort ha de ser encara, quan entrant, hom es troba amb una comunitat que prega en el si d’un espai acollidor, revelador i ple d’una senzilla bellesa. Tota celebració ha d’«atreure» i «fascinar».

En la litúrgia cristiana hi ha un contingut tan excel·lent i unes formes d’expressió tan plenes de sentit que només des d’una actitud de recolliment i silenci pot ésser captat i viscut el misteri que conté. Només les formes que són signe de conversió personal a la Paraula de Déu que es proclama i als signes sagramentals que es celebren, són la manifestació d’una vida viscuda des de Déu i del seu amor. És Ell qui ens convoca a ser una comunitat de persones que volen caminar com a pelegrins de la fe, de l’esperança i de la caritat. 

SEBASTIÀ TALTAVULL 

Missa Dominical 2012 / 5

Pregària de confiança

Dibuix de Mercè Gallifa

Som davant teu, Senyor,
perquè sabem que ens estimes.
Som davant teu amb la nostra vida,
la família, la feina o l’estudi,
la gent que tenim a prop,
les tasques de servei que mirem de fer,
les esperances que ens mouen, les il.lusions.
Som davant teu també amb els dolors i les tristeses,
amb el pecat que hi ha en nosaltres,
amb els desànims.
Som davant teu perquè sense tu no sabríem viure,
perquè tu ets sempre a costat nostre,
tant si et tenim present com si no;
tu ets sempre a costat nostre, Senyor,
fins i tot quan sembla que no hi ets.
Som davant teu perquè sabem i creiem
que el teu amor ho omple tot:
omple els racons clars
i els fa més lluminosos,
i omple els racons foscos
perquè puguem continuar caminant sense perdre’ns.
Som davant teu, Senyor,
perquè tu dónes confiança a la nostra vida.
Som davant teu, Senyor,
perquè tu ets el nostre Pare.

Pregària per a joves. Col·lecció celebrar, 47

La pregària de Jonàs

Il·lustració d'Ignasi Flores

Enmig del perill 

t’he cridat, Senyor, 

i tu m'has respost. 

Des de l'entranya de la mort 

he cridat auxili, 

i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. 

M'havien llançat als mars profunds, 

m'engolien les aigües abismals, 

les onades em passaven pel damunt

i em deia: 

“Senyor, m'has apartat 

de la teva presència. 

Oh, si pogués tornar-te a veure!”

M'arribava l'aigua al coll, 

m'enfonsava en el gran oceà, 

les algues se m'enredaven al cap,

rere meu es tancaven per sempre 

totes les portes de la vida. 

Però tu, Senyor, Déu meu, 

m'has tret viu de la foscor. 

Quan ja se m'escapava la vida, 

t'ha arribat la meva pregària.

Jo et dono gràcies per estimar-me

i em poso al teu servei.

Compliré el que havia promès. 

És el Senyor qui em salva! 

Ignasi Flores: Jonàs, vés a Nínive!

SALM D’AGRAÏMENT PER L’AMOR DE DÉU

(Del salm 34/33)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor,
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat el Senyor que em guiés,
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.
Alceu vers ell la mirada
i us omplirà de la seva llum.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva dels perills.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu i veureu que n’és de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.

Pregàries per a joves, col·lecció Celebrar, 47

El més bell de tots els homes

El dia de Nadal, a l’Ofici de Lectura, li dèiem a Jesús, amb paraules del salm 44: “Ets el més bell dels fills dels homes!” (la versió litúrgica diu “el més bell de tots els homes”, i té raó en la traducció, però la versió literal és més maca). El dia de Nadal li dèiem això. I ara, el Divendres Sant, sentim que és el propi Jesús qui diu de si mateix, amb paraules del salm 21: “Però jo sóc un cuc, no pas un home...”.

Aquell que reconeixíem, a través del seva Bona Nova, de la seva proximitat a la gent, de la seva capacitat de transformar la vida de les persones, de la seva força de vivència i de convicció per fer conèixer un Déu que és tot amor... com “el més bell dels fills dels homes”, ara l’hem vist destrossat, anorreat, convertit en una desferra humana.

Però és aquí on es manifesta i es viu Pasqua. La Pasqua es manifesta i es viu quan afirmem, davant la desferra humana en què Jesús s’ha convertit, que nosaltres hi continuem veient, i ara amb una certesa nova i definitiva, “el més bell dels fills dels homes”. 

La certesa nova ens la dóna el testimoni de les dones i dels apòstols, i ens la dóna l’Esperit Sant. I per això volem seguir aquest Jesús encarnat, mort i ressuscitat. – Josep Lligadas

Missa Dominical, 2012/6

Bona Pasqua!

Quaresma i alegria

La Quaresma, ¿ha de ser trista i grisa? Sí que és un temps per adonar-nos que necessitem la Paraula de Déu com el pa que mengem cada dia; per refer les relacions amb aquells que tenim al voltant; per reconèixer i esmenar els errors individuals i col·lectius i refer els camins, sobretot envers els més necessitats; per perdre, patir, morir, i que així tothom pugui guanyar, fruir, viure; per adonar-nos que no arribem a Déu tots sols, sinó amb i a través dels altres, els qui estimem i els que no coneixem de res, però que trobem pel camí. 

Aquest camí duu a la Pasqua, a la nova creació. Quan el jove Benet feia d’ermità, va rebre la visita d’un prevere veí que el dia de Pasqua va decidir compartir amb ell el dinar. Benet, que no sabia quin dia era, el va rebre dient: «Sé que és Pasqua perquè he merescut de veure’t». 

La comunió amb Déu passa per l’encontre amb els homes i les dones del nostre voltant. I és un camí que hem de fer amb un desig viu, amb deler, amb una fe alegre, i no amb tristesa, amb agror o a contracor. Així, tota la nostra vida pot esdevenir una observança quaresmal, un camí ple de joia cap a la santa Pasqua.– Jordi Guàrdia

Missa dominical 2012 / 4

8 de gener 2012, diumenge, Baptisme del Senyor

 Blanc
Festa
Missa de la festa, Glòria, Credo, prefaci propi.
1L Is 42,1-4.6-7; Salm 28,1a i 2.3ac-4.3b i 9b-10.
2L Fets 10,34-38.
E Mt 3,13-17.
O bé:
1L Is 55,1-11; Salm Is 12,2-3.4bcd.5-6.
2L 1Jo 5,1-9.
E Mc 1,7-11.
Litúrgia de les Hores: de la festa. Completes II de diumenge. Setmana III.
Després de les Completes, s’acaba el temps de Nadal.

7 de gener 2012, dissabte, Sant Ramon de Penyafort

St. Ramon de Penyafort, prevere (MO) Blanc
Missa de la memòria, oració col·lecta pròpia, lectures de fèria, prefaci de Nadal o d’Epifania, o del sant.
1L 1Jo 3,2­2—4,6; Salm 2,7-8.10-11.
E Mt 4,12-17.23-25.
Litúrgia de les Hores: a l’Ofici de lectura i Laudes: els salms i les antífones són de la fèria; els himnes, l’invitatori, la lectura breu, el responsori, i l’antífona del càntic de Zacaries pot ser de la fèria o bé del comú de pastors;  a l’Ofici de lectura, la lectura segona i el seu responsori són del propi; a l’Ofici de lectura i Laudes, l’oració és del propi; l’Hora menor és de fèria. Setmana II.
Al Martirologi, en primer lloc: Festa del Baptisme del Senyor, etc.
I Vespres de la solemnitat del Baptisme del Senyor. Completes I de diumenge.
Missa vespertina de la solemnitat del Baptisme del Senyor.

6 de gener 2012, divendres, Epifania del Senyor

Missa de la solemnitat, Glòria, Credo, prefaci propi.
1L Is 60,1-6; Salm 71,1-2.7-8.10-11.12-13.
2L Ef 3,2-3a.5-6.
E Mt 2,1-12.
Litúrgia de les Hores: de la solemnitat. Completes II de diumenge.
Color: blanc

5 de gener 2012, dijous

Missa de la fèria, prefaci de Nadal.
1L 1Jo 3,11-21; Salm 99,2.3.4.5.
E Jo 1,43-51.
Litúrgia de les Hores: de la fèria. Setmana II.
Al Martirologi, en primer lloc: Solemnitat de l’Epifania, etc.
I Vespres de la solemnitat de l’Epifania. Completes I de diumenge.
Missa vespertina pròpia de la vigília de la solemnitat de l’Epifania, Glòria, Credo, prefaci propi (cf. ApMR).
A totes les Misses vespertines i de l’endemà, després de l’Evangeli, es poden anunciar les celebracions mòbils, si més no les particulars, d’aquest any, junt amb les festes locals que siguin de costum (Missal, p. 977).

Color: blanc

4 de gener 2012, dimecres

Missa de la fèria, prefaci de Nadal.
1L 1Jo 3,7-10; Salm 97,1.7-8.9.
E Jo 1,35-42.
Litúrgia de les Hores: de la fèria. Setmana II.
Color blanc

3 de gener 2012, dimarts

De la fèria
O bé: El Santíssim Nom de Jesús (ML) Blanc
Missa de la fèria o bé de la memòria, prefaci de Nadal.
1L 1Jo 2,29—3,6; Salm 97,1.3cd-4.5-6.
E Jo 1,29-34
Litúrgia de les Hores: de la fèria o bé de la memòria.
Color: Blanc

1 de gener 2012, diumenge, Solemnitat de la Mare de Déu

Missa de la solemnitat, Glòria, Credo, prefaci de la Mare de Déu I: I que a vós, en la Maternitat.
1L Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8.
2L Ga 4,4-7.
E Lc 2,16-21.
A la pregària eucarística I, es diu el Communicantes de Nadal.
On es faci la celebració per la pau, es pot dir la Missa pro pace (MR, p. 888), a judici de l’Ordinari del lloc.
Litúrgia de les Hores: de la solemnitat. Completes II de diumenge.
Temps: Nadal
Color: blanc