Pregària del vespre

Jesús, ara que el dia s’acaba
i ja s’acosta la nit,
et dono gràcies per les alegries que he tingut avui
i voldria demanar-te perdó
per les vegades que he fet algun mal als altres.
Vetlla per mi aquesta nit,
vetlla per tots els de casa,
i ensenya’ns a estimar-te més.

 Pregàries per mirar endavant. Col·lecció Celebrar 45

23 d'abril 2012, dilluns, Sant Jordi

Dibuix: Mercè Gallifa

Sant Jordi, et volem recordar com et recorda l'antiga tradició.

Tu vas deixar els èxits militars i vas donar als pobres tot el que tenies.

Tu vas deixar els déus poderosos de l'Imperi per seguir el Messies crucificat.

Tu vas deixar la seguretat del teu llinatge per unir-te a la comunitat feble dels cristians.

Tu vas donar la vida per amor a l'Evangeli.

Sant Jordi, màrtir, company de Jesús, home fidel.

Ens agrada recordar-te enmig de la llum de la primavera i de l'esclat de la Pasqua; ens agrada recordar-te ple de força combatent tot allò que és dolor i esclavatge.

Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya.

Ajuda'ns a enamorar-nos de l'Evangeli, ajuda'ns a viure aquesta fe que tu tan fondament vivies, ajuda'ns a fer que, en aquest país que tant estimem, tothom pugui sentir la felicitat de la primavera.

Joan Llopis: Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya. Sants i Santes, 5

Missa de la solemnitat, Glòria, Credo, prefaci del sant.
1L Ap 12,10-12a; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9.
2L 1Jo 5,1-5.
E Jo 15,1-8.
Litúrgia de les Hores: de la solemnitat (en temps de Pasqua). Completes II de diumenge.

«Canvi climàtic» a les nostres esglésies

Capella del santuari de Puiggraciós

Fa temps que ho veiem. Sovint les celebracions dels sagraments, especialment els baptismes, les primeres comunions i els casaments, es veuen assetjades per un ambient que lluny d’afavorir un clima de pregària, més bé distreu i dispersa. ¿No creieu que convé posar aquells mitjans adients perquè els qui demanen un sagrament, que és una trobada amb Crist en el cor de la comunitat cristiana, trobin l’ambient favorable que els ajudi a descobrir allò que pot fer més autèntica aquesta trobada? Més creativitat!

De fet, examinem-ho! ¿Què troben a les nostres esglésies, santuaris i capelles els qui pel motiu que sigui hi entren? Ben segur que són molts els qui en un moment o altre de la seva vida han rebut alguna «iniciació». Tant si és així com si es tracta de persones que no han trepitjat mai una església, serà necessari pensar que el nostre deure és oferir-los un espai que els predisposi a trobar-se amb Déu i amb la comunitat creient. D’altra part, tenen el dret que sigui així. Per això, ens hem de demanar non sols què troben, sinó què oferim. ¿No és aquest un dels «deures» de la «nova evangelització», quan aquesta pren moltes i variades formes segons els destinataris que poden rebre l’anunci evangèlic i es deixin contagiar per ell? Serà també un «deure» nostre no deixar sol a ningú i demanar-nos quina «iniciació cristiana» oferim a cada edat i situació en la vida.

Els espais dedicats al culte i a les celebracions litúrgiques de la comunitat cristiana tenen un sentit peculiar i han de ser per ells mateixos un reclam de transcendència i d’interiorització. En una ocasió vaig sentir aquest testimoni d’una persona que havia quedat «tocada» –em va dir– per Déu: «He entrat a aquesta església totalment decebut de la vida, però el silenci m’ha guanyat, ha estat més fort que no pas jo!». Era impressionant sentir com contava la seva transformació interior i la descoberta de la presència de Déu en la seva vida, que va veure refeta. Més fort ha de ser encara, quan entrant, hom es troba amb una comunitat que prega en el si d’un espai acollidor, revelador i ple d’una senzilla bellesa. Tota celebració ha d’«atreure» i «fascinar».

En la litúrgia cristiana hi ha un contingut tan excel·lent i unes formes d’expressió tan plenes de sentit que només des d’una actitud de recolliment i silenci pot ésser captat i viscut el misteri que conté. Només les formes que són signe de conversió personal a la Paraula de Déu que es proclama i als signes sagramentals que es celebren, són la manifestació d’una vida viscuda des de Déu i del seu amor. És Ell qui ens convoca a ser una comunitat de persones que volen caminar com a pelegrins de la fe, de l’esperança i de la caritat. 

SEBASTIÀ TALTAVULL 

Missa Dominical 2012 / 5

Pregària de confiança

Dibuix de Mercè Gallifa

Som davant teu, Senyor,
perquè sabem que ens estimes.
Som davant teu amb la nostra vida,
la família, la feina o l’estudi,
la gent que tenim a prop,
les tasques de servei que mirem de fer,
les esperances que ens mouen, les il.lusions.
Som davant teu també amb els dolors i les tristeses,
amb el pecat que hi ha en nosaltres,
amb els desànims.
Som davant teu perquè sense tu no sabríem viure,
perquè tu ets sempre a costat nostre,
tant si et tenim present com si no;
tu ets sempre a costat nostre, Senyor,
fins i tot quan sembla que no hi ets.
Som davant teu perquè sabem i creiem
que el teu amor ho omple tot:
omple els racons clars
i els fa més lluminosos,
i omple els racons foscos
perquè puguem continuar caminant sense perdre’ns.
Som davant teu, Senyor,
perquè tu dónes confiança a la nostra vida.
Som davant teu, Senyor,
perquè tu ets el nostre Pare.

Pregària per a joves. Col·lecció celebrar, 47

La pregària de Jonàs

Il·lustració d'Ignasi Flores

Enmig del perill 

t’he cridat, Senyor, 

i tu m'has respost. 

Des de l'entranya de la mort 

he cridat auxili, 

i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. 

M'havien llançat als mars profunds, 

m'engolien les aigües abismals, 

les onades em passaven pel damunt

i em deia: 

“Senyor, m'has apartat 

de la teva presència. 

Oh, si pogués tornar-te a veure!”

M'arribava l'aigua al coll, 

m'enfonsava en el gran oceà, 

les algues se m'enredaven al cap,

rere meu es tancaven per sempre 

totes les portes de la vida. 

Però tu, Senyor, Déu meu, 

m'has tret viu de la foscor. 

Quan ja se m'escapava la vida, 

t'ha arribat la meva pregària.

Jo et dono gràcies per estimar-me

i em poso al teu servei.

Compliré el que havia promès. 

És el Senyor qui em salva! 

Ignasi Flores: Jonàs, vés a Nínive!

SALM D’AGRAÏMENT PER L’AMOR DE DÉU

(Del salm 34/33)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor,
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat el Senyor que em guiés,
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.
Alceu vers ell la mirada
i us omplirà de la seva llum.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva dels perills.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu i veureu que n’és de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.

Pregàries per a joves, col·lecció Celebrar, 47

El més bell de tots els homes

El dia de Nadal, a l’Ofici de Lectura, li dèiem a Jesús, amb paraules del salm 44: “Ets el més bell dels fills dels homes!” (la versió litúrgica diu “el més bell de tots els homes”, i té raó en la traducció, però la versió literal és més maca). El dia de Nadal li dèiem això. I ara, el Divendres Sant, sentim que és el propi Jesús qui diu de si mateix, amb paraules del salm 21: “Però jo sóc un cuc, no pas un home...”.

Aquell que reconeixíem, a través del seva Bona Nova, de la seva proximitat a la gent, de la seva capacitat de transformar la vida de les persones, de la seva força de vivència i de convicció per fer conèixer un Déu que és tot amor... com “el més bell dels fills dels homes”, ara l’hem vist destrossat, anorreat, convertit en una desferra humana.

Però és aquí on es manifesta i es viu Pasqua. La Pasqua es manifesta i es viu quan afirmem, davant la desferra humana en què Jesús s’ha convertit, que nosaltres hi continuem veient, i ara amb una certesa nova i definitiva, “el més bell dels fills dels homes”. 

La certesa nova ens la dóna el testimoni de les dones i dels apòstols, i ens la dóna l’Esperit Sant. I per això volem seguir aquest Jesús encarnat, mort i ressuscitat. – Josep Lligadas

Missa Dominical, 2012/6

Bona Pasqua!