diumenge, 20 de maig del 2012

No s'hi valen excuses


La festa de l’Ascensió ens fa adonar que no podem perdre mai el nord de la nostra vida, i que moltes coses estan per fer i per construir, i que nosaltres hi tenim una important responsabilitat. No s’hi valen excuses. No podem dir que tot el que cal fer ho han de fer els altres, els qui tenen més autoritat i poder. Podem i hem de prendre compromisos i decisions que estan al nostre abast. Podem modificar en gran manera moltes de les injustícies i desigualtats que hi ha al nostre voltant. No ens en podem inhibir. També alguns deixebles posaven excuses, com hem escoltat del llibre dels fets: “Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?” La resposta de Jesús no es fa esperar: “Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força  que us farà testimonis meus”. És a dir, poseu-vos a treballar, lluitant contra el mal. “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova.” Apropeu-vos als altres, cureu les ferides de tota mena, doneu esperança, denuncieu la hipocresia, convideu al canvi interior i al canvi social. Enfronteu les dificultats. Sigueu fidels a les pròpies conviccions, encara que això comporti malentesos i rebuig.
De l'homilia de Josep M. Fisa per a MD 2012 (7)

diumenge, 13 de maig del 2012

Estimar, l'únic criteri dels cristians


La persona humana conseqüentment és fruit de l’amor de Déu. Ho és des de la seva creació, i encara més ho és quan pel camí de la salvació Déu amorosament la cerca per a crear-la de nou. Ens ha estimat tant, “que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats”. Així arribem a saber que la persona humana també és amor! No serà allò que ha de ser fins que ella també estimi. Contemplant Déu hem arribat a conèixer què és la persona humana i què ha de fer en la seva vida per trobar la felicitat d’arribar a ser el que ha de ser, i així trobar repòs.
Quan la persona humana estima, no fa res més que respondre a l’amor de Déu que ha estat el primer en tot. Com ens equivoquem quan ens volem posar nosaltres i el nostre pobre amor en primer terme! Prenem un protagonisme errat que sovint ens mena a camins d’esgotament i d’insatisfacció a base d’activismes sens fre. La contemplació de l’amor de Déu, el coneixement de com ens ha estimat, ens retorna la pau. El temps pasqual, immersos en la celebració de l’obra amorosa de la salvació, ens ha de fer créixer en la nostra consciència de ser persones estimades infinitament per Déu.
Fragment de l'homilia de Josep M. Fisa per a MD 2012 (7)

divendres, 11 de maig del 2012

25 anys de l'ISLB (nota de premsa)


El divendres dia 11 de maig, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha tingut lloc l’acte commemoratiu dels 25 anys de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), sota la presidència del Gran Canciller de la Facultat de Teologia de Catalunya i President del mateix Institut, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Després de la pregària de Tèrcia i una breu presentació del Dr. Jaume González Padrós, actual director del ISLB, hi ha hagut diverses ponències. El Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, fundador del ISLB l’any 1986 i primer director, Dr. Pere Tena Garriga, ha començat amb una descripció històrica dels primers passos del ISLB. El responsable del Departament de Litúrgia del Consell Episcopal Latinoamericà (CELAM) i Arquebisbe Metropolità de Puebla (Mèxic), Dr. Víctor Sánchez Espinosa, ha valorat molt positivament la influència del ISLB en tants preveres i religiosos de terres llatinoamericanes que han passat per les seves aules en els darrers anys. Així mateix, s’ha compromès també a continuar promovent la matriculació en els propers anys de nous estudiants de Llatinoamèrica al ISLB. Després de la interpretació musical de la Capella Sacra de la Facultat, el Prefecte de la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, Cardenal Antonio Cañizares Llovera, ha destacat la important aportació del ISLB en la promoció litúrgica en sintonia amb el pensament litúrgic del Papa Benet XVI. Finalment, el Cardenal Martínez Sistach ha clausurat l’acte de commemoració agraint a tots els que han dirigit el ISLB en aquests 25 anys, destacant la dimensió supradiocesana i supracontinental de l’Institut Superior de Litúrgia, que està vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha donat les gràcies pel passat i el present, i referint-se al lema contingut en el logotip del ISLB, ha convidat a projectar el futur de l’Institut en actitud de docibiles Dei (Jn 6, 45)

Este viernes 11 de mayo se ha celebrado en el Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona el acto conmemorativo de los 25 años del Institut Superior de Liturgia de Barcelona (ISLB) bajo la presidencia del Gran Canciller de la Facultat de Teologia de Catalunya y Presidente del Instituto, el Cardenal Arzobispo de Barcelona, Lluís Martinez Sistach. Después de la oración de Tercia y una breve presentación del Dr. Jaume González Padrós, actual director del ISLB, ha habido varias intervenciones. El Obispo auxiliar emérito de Barcelona, fundador y primer director del ISLB en 1986, el Dr. Pere Tena Garriga, ha hecho una reseña histórica de los primeros pasos del ISLB. El responsable del Departamento de Liturgia del Consejo Episcopal Latinoamericano (CELAM) y Arzobispo Metropolitano de Puebla (México), el Dr. Víctor Sánchez Espinosa, ha valorado muy positivamente la influencia del ISLB en tantos sacerdotes y religiosos de América Latina que han pasado por sus aulas en los últimos años. También se ha comprometido a seguir promoviendo en los próximos años la matriculación de nuevos estudiantes en el ISLB. Tras la interpretación musical de la Capella Sacra de la Facultat, el Prefecto de la Congregación del Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos, el Cardenal Antonio Cañizares Llovera, ha destacado la importante contribución del ISLB para la promoción litúrgica en sintonía con el pensamiento litúrgico del Papa Benedicto XVI. Finalmente, el Cardenal Martínez Sistach ha clausurado los actos de conmemoración, dando las gracias a todos los que han dirigido el ISLB en estos 25 años, destacando las dimensión supradiocesana y supracontinental del Instituto Superior de Liturgia, adscrito a la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha dado gracias por el pasado y el presente, y tomando como referencia el lema contenido en el logotipo del ISLB, ha invitado a proyectar el futuro  del Instituto en actitud de docibiles Dei (Jn 6, 45).

diumenge, 6 de maig del 2012

Amor de fets i de veritat


Ho diu la primera carta de sant Joan en la segona lectura. Sembla ben bé un comentari al fragment de l’evangeli. El fruit és amor de fets i de veritat, i no només de frases i de paraules. També explicita la pregària: “podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat”. I deixa clar que quan ens estimem els uns als altres, “ell està en nosaltres i nosaltres en ell.”
En la lectura dels Fets dels Apòstols sentim com Saule, ja convertit, s’ha de guanyar la confiança dels apòstols i dels creients de Jerusalem dubtosos de la seva conversió. Té a favor seu que ha predicat ja amb valentia el nom del Senyor i ho continua fent, cosa per la qual el fan marxar a Tars abans de començar els seus viatges apostòlics.
La petita descripció que ens fa de l’Església ens hauria de recordar el que contínuament es produeix en nosaltres avui: “s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.”
Fragment de les Orientacions de Joan Torra a MD 2012 (7)

dijous, 3 de maig del 2012

Felip, de Betsaida


Il·lustració de Mercè Gallifa

L’apòstol Felip era de Betsaida, el poble d’on també procedien dos apòstols més, Pere i Andreu. Betsaida era un poble del nord del llac de Tiberíades, molt a la frontera, i on per tant el que ara anomenem mestissatge de cultures era el pa de cada dia. Només cal fixar-se en una dada: Pere i Andreu, dos germans, porten l’un un nom clarament grec, Andreu, i l’altre un nom clarament hebreu, Simó, que Jesús va canviar per Pere.
Felip devia parlar arameu, que era la llengua comuna dels israelites, i també grec, pel contacte amb la molta gent que el parlava en aquella zona; i també devia conèixer, naturalment, l’hebreu que es feia servir en el culte de la sinagoga. Segurament, tot i ser de Betsaida, s’havia traslladat a Cafarnaüm, on Jesús va començar a cridar gent per a la seva missió. El que no se’ns diu, però, a diferència dels seus dos convilatans Pere i Andreu, és quina era la seva professió. Però donat l’ambient en què es movia, no seria gens estrany que ell també fos pescador.
(del llibre Sant Felip, apòstol, i sant Felip, diaca, de Josep Lligadas  (col·lecció Sants i Santes, 169)

dimecres, 2 de maig del 2012

dimecres, 2 de maig 2012


St. Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) Blanc
Missa de la memòria, oracions pròpies, lectures de fèria, prefaci de Pasqua o del sant.
1L Fets 12,24—13,5; Salm 66,2-3.5.6 i 8.
E Jo 12,44-50.
Litúrgia de les Hores: a l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres: els salms i les antífones són de la fèria; els himnes, l’invitatori, la lectura breu, el responsori i les ant. als càntics de Zacaries i de Maria poden ser de la fèria o bé del comú de pastors: per bisbes, o de doctors de l’Església (en temps de Pasqua); a l’Ofici de lectura, la lectura segona i el seu responsori són del propi; a l’Ofici de lectura, Laudes i Vespres, l’oració és del propi; l’Hora menor i Completes són de fèria. Setmana IV.

dimarts, 1 de maig del 2012

PREGÀRIA PELS JOVES QUE ESTAN EN SITUACIÓ PRECÀRIA

Dibuix de Mercè Gallifa
Pare,
molts joves, molts nois i noies,
tenen el futur malparat.
N’hi ha que els estudis no els van bé
i acaben deixant-los.
N’hi ha que busquen feina i no en troben,
o troben feines amb contractes i sous miserables.
N’hi ha que estan molt malament amb la família.
N’hi ha que estan desenganyats de tot
i passen de tot.
Hi ha parelles que voldrien casar-se
i no poden perquè no tenen cap seguretat econòmica.
Pare, vetlla per ells.
Pare, ajuda’m a ser actiu i proper
de cara a tots aquests joves.
Pare, ajuda’m a lluitar
perquè la nostra societat funcioni de manera
que tots aquests joves no quedin exclosos.
Pregàries per a joves, col·lecció Celebrar, 47