La pregària de Jonàs

Il·lustració d'Ignasi Flores

Enmig del perill 

t’he cridat, Senyor, 

i tu m'has respost. 

Des de l'entranya de la mort 

he cridat auxili, 

i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. 

M'havien llançat als mars profunds, 

m'engolien les aigües abismals, 

les onades em passaven pel damunt

i em deia: 

“Senyor, m'has apartat 

de la teva presència. 

Oh, si pogués tornar-te a veure!”

M'arribava l'aigua al coll, 

m'enfonsava en el gran oceà, 

les algues se m'enredaven al cap,

rere meu es tancaven per sempre 

totes les portes de la vida. 

Però tu, Senyor, Déu meu, 

m'has tret viu de la foscor. 

Quan ja se m'escapava la vida, 

t'ha arribat la meva pregària.

Jo et dono gràcies per estimar-me

i em poso al teu servei.

Compliré el que havia promès. 

És el Senyor qui em salva! 

Ignasi Flores: Jonàs, vés a Nínive!