El dia de Nadal, a l’Ofici de Lectura, li dèiem a Jesús, amb paraules del salm 44: “Ets el més bell dels fills dels homes!” (la versió litúrgica diu “el més bell de tots els homes”, i té raó en la traducció, però la versió literal és més maca). El dia de Nadal li dèiem això. I ara, el Divendres Sant, sentim que és el propi Jesús qui diu de si mateix, amb paraules del salm 21: “Però jo sóc un cuc, no pas un home...”.
Aquell que reconeixíem, a través del seva Bona Nova, de la seva proximitat a la gent, de la seva capacitat de transformar la vida de les persones, de la seva força de vivència i de convicció per fer conèixer un Déu que és tot amor... com “el més bell dels fills dels homes”, ara l’hem vist destrossat, anorreat, convertit en una desferra humana.
Però és aquí on es manifesta i es viu Pasqua. La Pasqua es manifesta i es viu quan afirmem, davant la desferra humana en què Jesús s’ha convertit, que nosaltres hi continuem veient, i ara amb una certesa nova i definitiva, “el més bell dels fills dels homes”.
La certesa nova ens la dóna el testimoni de les dones i dels apòstols, i ens la dóna l’Esperit Sant. I per això volem seguir aquest Jesús encarnat, mort i ressuscitat. – Josep Lligadas
Missa Dominical, 2012/6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada