La Quaresma, ¿ha de ser trista i grisa? Sí que és un temps per adonar-nos que necessitem la Paraula de Déu com el pa que mengem cada dia; per refer les relacions amb aquells que tenim al voltant; per reconèixer i esmenar els errors individuals i col·lectius i refer els camins, sobretot envers els més necessitats; per perdre, patir, morir, i que així tothom pugui guanyar, fruir, viure; per adonar-nos que no arribem a Déu tots sols, sinó amb i a través dels altres, els qui estimem i els que no coneixem de res, però que trobem pel camí.
Aquest camí duu a la Pasqua, a la nova creació. Quan el jove Benet feia d’ermità, va rebre la visita d’un prevere veí que el dia de Pasqua va decidir compartir amb ell el dinar. Benet, que no sabia quin dia era, el va rebre dient: «Sé que és Pasqua perquè he merescut de veure’t».
La comunió amb Déu passa per l’encontre amb els homes i les dones del nostre voltant. I és un camí que hem de fer amb un desig viu, amb deler, amb una fe alegre, i no amb tristesa, amb agror o a contracor. Així, tota la nostra vida pot esdevenir una observança quaresmal, un camí ple de joia cap a la santa Pasqua.– Jordi Guàrdia
Missa dominical 2012 / 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada